Livre IX, fable IV

Kement a ra Doue a zo graet ha graet mat :
Er bed holl dre ma’z an ez eo un dra anat,
            Hag ar sitrouilhezenn er brouvo.

            Ur bajaneg anvet Garo,
      Dre ma kompren ar pikol frouezhenn
            Ha pegen munut he zreujenn,
O soñjeal e petra oa an Aotroù Doue
            Pa groueas ar sitrouilhezenn,
            War an douar, ken izel-se.
            M’em boa he savet ouzh ur bod,
            Gwez bras, fraezh tev, er c’hiz ma faot !
      Pebezh domaj ne vijes ket, va faotr,
Galvet da reiñ da vouezh e kuzul ar c’hrouer ;
Gwelloc’h a vije bet, m’her gwarant, pep afer,
            Hag ar c’hraoñ derv ’vije mat
            Stag ouzh ur gorzenn gwak ha plad.
            Kaer em eus soñjeal em spered,
            Doue a rank bezañ manket.
Re a spered am eus hag a vir ne c’hallan
Ober kousk, goude lein, evel an ejen-mañ ;
Hag eñ a-stok e gorf dindan ur wezenn vras,
            Ha prestik goude e roc’has.
            Mez a yoa a-strolladoù,
            A-istribilh ouzh ar bodoù.
            Unan, o tistagañ kenn,
            A gouezh klok war fri an den ;
      Eñ a cheñchas e ganaouenn.
      Hola ! ’me Garo, o tihunañ :
      Petra zo amañ ouzh va gwanañ ?
      O ! pardon din, va fri o wadañ !
      Na ma vije bet, e plas mez,
      Ouzh an dervenn-se sitrouilhez ?
Doue en deus miret, ha rezon en deus bet,
Hag, e kement a ra, ra vo Doue meulet.