Livre V, fable II

            Ar pod houarn d’ar pod pri
            A bropozas beajiñ.
            Hemañ ’gavas furoc’h chom
            Sioul war e oaled tomm ;
      Rak un taolig an disterañ
      A ve gouest mat da’m bruzunañ,
            Ken na deufe tamm d’ar gêr.
            C’hwi, zo kaletoc’h ho ler,
      Ne welan ket petra ’virfe ! –
      Me ’diwallo ac’hanout-te,
            Kamalad, ’me ar pod fer,
      Ha kapabl ez on d’hen ober.
      Ma teufe tra kalet ebet
            Tost da’z kostoù, me, d’ar red,
      Etrezoc’h-hu en em risklo,
      Ha diouzh ar stroñs me ’tiwallo.
            War ar ger-se, ar pod pri
            A gredas avañturiñ.
      Setu-eñ war-zu an hent bras,
      Gant e vignon skoazh-ouzh-skoazh.
      An daou c’haezh kamm, war o deir c’har
      A derm o gwalc’h. Pep sodell-karr,
      Pep bod, pep maen a strop an’e
      An eil ouzh kostoù egile.
      Ar pod pri, meurbet diaeset,
      N’en devoa graet kant paz ebet
      Ma’z oe gant e gomper brevet,
      Ha lec’h da glemm n’en devoa ket.

      Na hentit nemet ho gwir par
            Pe a rankoc’h anduriñ
            Gwall chañs, hini pe hini,
      Eus va daou pod-me, hep mar.