Livre VIII, fable VI

                        Pounnerañ samm eo ur sekred !
                        E dougen pell zo d’ar merc’hed
                    Ul labour rust ; ha paotred zo ivez
                        Ken fall hag i war ar poent-se.

E-kreiz an noz, ur gwaz, e-kichen e hini,
A gomañs krial forzh, evit he eprouviñ :
Va Doue, pebezh poan ! Va c’horf a venn kreviñ !
Pardon da’m ene paour ! Dozvet am eus ur vi :
Setu i bev-fresk !… Dal, va mignonez kaer ;
Met diwall ne gonti tamm tout eus an afer,
Pe me ve anvet yar. Grik ebet, en ur ger.
                        Ar c’hwreg (n’oa ket eus ar furañ
                        War kalz traoù na war ar poent-mañ),
A gred, ha war he le a bromet tevel krenn.
Met he le, asambles gant an teñvalijenn,
                        A y[e]as gant kentañ skeud an deiz.
A-boan oa sklêr ma lammas diouzh he neiz
                    Hag hi d’ar red da di ur mignonez :
Setu petra-se bet du-mañ, va c’homer kaezh ;
Met n’hel livirit ket, pe kanet e vezin.
Va gwaz en deus dozvet ur vi kement ha tri.
Dalc’hit mat d’ar sekred ; en an’ Doue ; tavit.
                        Evit piv va c’hemerit ?
                        Eme eben. Ne ouzoc’h ket
                    Petra ez on : n’ho pezet aon ebet.
                        Ar plac’h sot a zistro d’an ti.
                        A-boan troet he c’hein ganti,
                    Teod he c’homer a c’hrilh evel glaou ruz
                    Gant mall kontañ un taol ken burzhudus.
                    Ouzhpenn da zek e konto an afer,
Ha ne baseo ket hepken gant ur vi kaer ;
Tri pikol a se bet !… Bremañ ur strakell all
                        E pleg ar skouarn a lavar
Penaos an ozhac’h paour en deus dozvet pevar !
Ha posubl e ve mui d’ar c’heloù mont da fall ?
                        Kuzuliañ ken-se poan gollet ;
                        An taol ned eo mui ur sekred :
                        Kreskiñ a ra, dre ma vale,
                        Eus an eil genoù d’egile :
                        Ar vi zo bet kresket kement
                        A-barzh an noz oa c’hwec’h ugent.