Livre II, fable XI

            Bepred, ha gwellañ ma c’helli,
      Servij d’an holl, ma bez fur, e renti.
      Alies, eus a semploc’h evidomp
      E c’hallfemp kaout ezhomm pe dienez.
Div fablenn a rento an dra-se, mar gallomp,
            Ken sklêr evel ar wirionez.

            Etre divgraban al leon
Ur razh brell ha disoñj a lammas war-eeun,
O tont diouzh an douar ; met roue ar forest
A ziskouezas penaos oa dign da vezañ mestr,
            En ur reiñ dezhi ar vuhez.
            Ne oe ket kollet e vad-ober.
            Na piv a gredje jamez
E c’hallje al leon kaout ezhomm pe afer
Eus a sikour ar razh ? O tont diouzh ar c’hoadoù,
Al leon a chomas luziet er rouedoù.
      Kaer en devoe yudal ha difelpañ,
            Biskoazh ne c’hellas o freuzañ.
                  Ken buan, war ar plas
                  Ar razh a zeredas ;
            Gant e dentigoù e krignas
            Ar roued, neudenn da neudenn,
            Ma c’hellas d’ar fin e dispenn.

            Aket a ra, gant hir amzer,
            Muioc’h eget nerzh ha koler.