Livre VI, fable XXI

            Pa varv ur pried, e vez daeroù,
            Kri-forzh, gouelvan, huanadoù ;
            Met prest goude en em goñsoler :
            Uz a ra ’r glac’har gant an amzer.
            Kemm bras zo etre un intañvez
            Eus a zaouzek miz pe un devezh,
            Ha memes e lavaran gren
               Ned int ket ar memes den.
            Unan an’e a blij d’an dud,
            Eben a spontfe loened mut.

Gwaz un itron a oa o vont da bartial
O kuitaat ar bed-mañ evit mont d’ar bed all.
            Hi, war-bouez he fenn a grie :
            Gortoz ac’hanon, me ’ya ivez.
            An ozhac’h hepken a varvas ;
            War e lerc’h ar c’hwreg a chomas.
            He zad a oa fur ha gouiek9,
            A lez he zaeroù da redek.
            Petra, merc’h, atav daeroù ?
            Atav ’klevin huanadoù ?
            Daoust hag ar gwaz hoc’h eus kollet
            En deus plijadur ouzh ho kwelet
            O beuziñ evel-se ho kened ?
Pa’z eus tud bev c’hoazh, disoñjit an anaon.
Ne lavaran ket deoc’h lezel hirie ho kañv10   
Evit gwiskañ warc’hoazh an dilhad a eured ;
Met, da-benn ur pennad, m’ho kavo, mar karit,
            Ur gwaz hag a vo en tu all
            D’an hini hoc’h eus dioueret.
            Met hi a respontas raktal :
            Doue ra viro ! Biken ken !
            Me ’vo leanez, ha va anken
            Na’m c’huitaio morse biken !
            He zad he lez. War kement-se,
            Pemzek deiz, ur miz a base.
      An intañvez a vez gwelet souden,
      Gwellañ ma c’hell, o klask en em gempenn
            E du, o gortoz flammoc’h liv.
            Tri miz ne oant ket aet hebioù
            Ma’z en em gavas pizh er gêr
            He c’hened hag he laouender ;
            Ar mousc’hoarzh hag ar friantiz,
            Holl ebatoù ar yaouankiz.
      An tad a wel ankouaet he c’hlac’har,
            Nag evit-se, ger ne lavar.
            Pelec’h emañ an den nevez
Ho poa prometet din ? eme an intañvez.


9 gouiziek

10 kaon