Livre VII, fable IX

         En ur c’hrav sonn, lourd ha diaes,
         E fas an heol hag e frouezh11,
         C’hwec’h marc’h galloudus a sache
         Ur voitur pounner evit doare.
               Gwragez, menec’h ha tud kozh
         A bigne war droad ouzh ar roz.
               Ar jav kaezh a labour ferm,
         En dour-c’hwez ar c’hezeg a derm.
         Ur gelienenn, en ur bragal,
         O skournijañ hag o boudal,
         War he meno a soñj dezhi
         Kas ar machin, hag a-zevri,
         E flemm an eil hag egile ;
         War al limon e azez ivez,
         E bik ar c’hocher en e fri :
         Ned eus nemeti, en ur ger,
         A gement a gas an afer ;
         Dezhi hepken eo an enor.
   Ur serjant eo, e penn ar renkoù,
   O plantañ kouraj er c’halonoù,
         Evit asuriñ ar viktor.
         En dra-mañ, fistoul e klemm c’hoazh
         Rak ma lezer an drevell bras
         Tout war he c’horf. Manac’h a lenn
   E vreviel du ; hag amzer pediñ ’ve ?
         Ar c’hwreg a gan war-bouez he fenn ;
         Peseurt vat gant ar gwerzioù-se ?
         A gelienenn a voud, a rod,
         Hag a ra kant seurt kizioù sot.
   Dre kalz a boan eo deut ar c’harr d’an trec’h :
   Tennomp alan, rak bet am eus kalz bec’h ;
         Deut ar poent da’m paeañ bremañ,
Eme ar gelienenn. Kalz tud zo er bed-mañ,
Breserien hag a blant o fri e pep afer ;
   E pep afer e ve bras o diouer ;
         Kenkoulz ivez eus a bartout
         E ve mat o c’has en o roud.


11 evit vroez ?