Livre III, fable XVII

      Gwechall Katellig ar gaerell,
      Gant he c’horf hir, moan ha displet,
      (Rak klañv oa bet, ne oa ket pell),
En ur c’hrignol, dre un toull enk, oa aet.
      Rentet eno, an dimezell
      A ra meurlarjez a-feson
      A bep seurt, youl he c’halon.
      Krignañ, debriñ ar pezh a gar :
      N’eus nemet Doue hag a oar
      Pegement a ed nag a gweg8
      A oe lipet gant ar goantig !
      Goude ober ur seurt friko,
      Savet ken lart evel ur c’ho[le],
Da benn fin ar sizhun, goude bezañ karget
Dizamant da boent lein, un trouz he deus klevet,
   Ha dre an toull e fell dezhi tec’het.
      Allaz ! ne c’helle mui tremen,
      Manket ez eo war ar riboul ;
Met kaer he devoa treiñ, ne gave hini ken.
      Hemañ a rank bezañ an toull
   Dre behini ez on deut er c’hrignol,
      Pemp-c’hwec’h deiz zo, da hirañ-holl.
Souezhet ’on. Ur razh p’hini eo gwell e poan,
      A lavar dezhi ken buan :
         Er c’hrignol pa antrejoc’h,
      Ho korf, komer, a oa mistroc’h :
      Kastiz e medoc’h, pa’z oc’h deut.
Evit monet ac’hann e rankit bezañ treut.

Ar pezh a gontant deoc’h a zo bet lavaret
      Da galz tud all. Tavomp, rak n’eo ket ret
Silañ an traoù ken pizh, nag ivez kemmeskiñ
            Afer an holl gant hoc’h hini.


8 gwig.