Livre VII, fable I

Un droug hag a zegas an enkrez hag ar spont,
            Gouest e-unan, en un taol kont,
            Da beurgargañ puñs an Ankoù ;
Taolet a-varr an neñv, abalamour da grimoù
            Ha da torfedoù ar bed-mañ ;
Ar Vosenn (pa vo graet he anv anezhañ)
                  A oa staget evit mat
            War al loened a bevar droad.
Ne varvent ket holl, met tout e oant skoet.
            Hini pelloc’h ne vez gwelet
            O klask souten e vuhez paour :
            Pep boued dezho a zo disaour.
            Al louarn, nag ivez ar bleiz,
            Ne chilpont mui war-lerc’h o freizh ;
            Ar par a dec’h pell diouzh e barez :
            Ger ebet pelloc’h a c’harantez,
            Ha dre gement-se, a dra sur,
            Ger a joa nag a blijadur.
            Kemennet a berzh al Leon,
            E komzas de’ diwar e dron :
      Soñjal a ran, emezañ, bugale,
Ar freilhad-mañ zo deut deomp diouzh an neñv,
            Dre m’oc’h eus pec’hed, koulz ha me.
            Ra zeuy eta ar c’houpablañ
            Evit an holl d’en em gouestlañ :
            Marteze, dre e sakrifis,
      Eus ar mestr bras e harzo ar justis :
Kement-se zo bet graet en amzerioù gwechall.
Egzaminomp eta hon holl oberoù fall ;
Furchomp hor c’houstiañs, diskennomp enni pizh.
            Poulzet, siwazh ! gant an naon kriz,
            Me ’meus lonket kalz a zeñved,
            N’o devoa graet din droug ebet,
Hag ar pastor, zoken, a-wechoù ’meus debret.
Prest ez on d’en em ofr ; met, evit kement-se,
Mat a ve, a gav din, d’an holl kofes ivez.
Sire, eme al Louarn, c’hwi zo re vat roue,
Ha kalz re skrupulus, m’hen tou war va ene :
            Nann, kement-se n’eo ket pec’het ;
      Ar gloaneien, traoù diskiant ha lovr,
                  D’an eur m’ho poa i debret,
            E rejoc’h de’ kalz a enor ;
      Hag, evit fed diwaller an deñved,
            C’hwi a virit bezañ meulet,
            Dre ma’z eo eus a ras an dud
A venn ober o mestr warnomp-ni, loened mud.
            Pep goroer ha pep luban
            A savas gant kaoz Dom Alan. 
            Ne selljont nemet diwar-c’horre
            Ouzh pec’hedoù al loened kre[ñv] :
            An Tigr, an Ourz, gant skilfoù lemm,
            Kement a zoug ivin pe flemm
            Ha kement a ziskrogn e zent
            A oe ganto lakaet da sent.
            Setu o tont tro an Azen.
Soñj am eus, emezañ, en ur prad o tremen,
            (Ha c’hoazh da menec’h oa ar bradenn)
            An naon kriz, ar geotenn glas,
            Hag an diaoul, neb’on, va foulzas ;
            Kement ma lipis gant va zeod
            War-dro he c’hement all a geot.
            N’am boa, pa vo lavaret mat,
            Na gwir na perzh ebet er prad.
            Achu eo gaoz gant ar c’haezh danteg,
Harao eus a bep tu war korf ar skouarnek !
Ur bleiz hag a ouie, emezañ, al lezenn,
A brouvas difazi penaos Yann an Azen,
            Loen divalav, loen disvlevet,
            A zo kiriek, dre e bec’hed :
            Hogen, lipat geot an estren
            A zo penn-kaoz eus ar Vosenn,
            Hag a virit bezañ mouget !
            Ken buan graet ha lavaret.

            C’hwi pere a zo er palez
            O gortoz ho parnedigezh,
                  Diouzh ma viot sempl pe vras
                  Ho pezo amant pe c’hras.